Blog de recordantelpassat

VALORACIÓ DEL PAPER DE LA DONA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA I DURANT LA GUERRA CIVIL

El passat dia 8 de març es va celebrar el Dia de la Dona, és per aixó que aquesta nova entrada al blog està dedicada d'alguna manera aquesta temàtica. Basant-se en el temari de l'assignatura, a continuació valoraré el paper de la dona en la Segona República espanyola, en contrast amb el seu paper en la Guerra Civil.

En el període del primer bienni de la Segona República és van dur a terme grans canvis referits amb la dona que a Espanya mai s'havien vist. Això va passar perquè el moviment feminista va pendre més força i va aconseguir mobilitzar un petit grup de dones que defensaven la no-discriminació per raons de sexe. Aquest grup de dones sol·licitaven una sèrie de reivindicacions i refromes. Entre aquestes, la més important va ser el dret a vot. Juntament amb l'assoliment d'aquest dret es va admetre la oportunitat de poder ser escollides com a diputadesa les Corts. (Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken foren les primeres).

També es van dur a terme reformes per a millorar els drets en la família i el matrimoni: la legalització del matrimoni civil idel divorci, i la supressió del delicte d'adulteri.

En l'àmbit de societat, es va acceptar l'accés de les nenes a les escoles, la qual cosa va reduir l'analfabetisme femení que existia llavors. Malauradament, es va mantenir la separació per sexes en l'eduació i es feien asignatures sobre feines de la llar exclusivament per les nenes.

Totes aquestes reformes i canvis que van dur a terme el govern d'esquerres van arribar al seu final amb l'arribada del Bienni Conservador. El govern de Lerroux va annul·lar-ho tot i va tornar a deixar a les dones amb una escassetat de drets una altra vegada.

Ens situem en la catastròfica i sagnant Guerra Civil espanyola. Durant aquest període, el paper de la dona va ser molt important i fins i tot diria que imprescindible.

La majoria d'homes van haver de mobilitzar-se amb el seu exèrcit respectiu, en el cas de formar part del bàndol dels insurrectes formava part de l'organització militar de Franco, i contràriament si era del bàndol republicà preneia part de les milícies populars o de l'exèrcit Popular, que va sorgir més tard. A causa d'això, les dones es van haver d'incorporar massivament al món del treball per tal de substituir els homes mobilitzats.

A més a més, hi van haver dones que van volguer mobilitzar-se contra el cop d'estat de Franco i per defensar el bàndol republicà, i van convertir-se en milicianes. Anteriorment, les dones sempre havien estat tradicioanlment relegades en la participació d'assumptes bèl·lics.

Per si això fos poc, durant aquest període també se li va atribuir per primer cop a la història d'Espanya el càrrec de ministra a una dona. Ella va ser Federica Montseny, qui a més a més era anarquista, aconseguint així ser la primera ministra anarquista fins al moment.

En defenitiva, durant la Segona República, al ser un període tant curt, és van fer grans reformes al llarg del govern d'esquerres pel que fa als drets de les dones, però cap d'aquests va perdurar gaire temps perquè de seguida va assolir el govern els partits de dretes, els quals van suprimir totes les reformes com si no s'haguessin fet mai.

En canvi, en la Guerra Civil, el paper de les dones va canviar radicalment, però no per causa de reformes dictades per un govern, sino per la propia voluntat de les dones de sortir al carrer i lluitar, o de prendre els càrrecs laborals que ningú estava atenent.


Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: